El Joan a Nova Zelanda: Capítol 15. Deixem dunedin. Comença el comiat.

dijous, 11 de desembre de 2008

Capítol 15. Deixem dunedin. Comença el comiat.

Cap comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Contactar

Degut a la diferència horària i aquestes coses, us proposo la següent forma de comunicar-nos, per aquelles persones que ho vulguin.
Primera i la més immediata, o no, amb el correu. Envieu un correu a: joan@peresipomes.cat i ja vos intentaré contestar

Segona: via telèfon fixe. Si voleu que vos truca, molt fàcil, me doneu un numero de telefon fixe, i quan puga us trucaré. Si tiniu algun horari predilecte, feu-m'ho saber.

Tercera: via mobil neozelandés. Una de les primeres coses que vaig fer és comprar un mòbil, aquí vos deixo el número de telèfon: 0064 210643894, truqueu quan vulgueu però vigileu dos coses: primer l'horari, i segon la factura vostra!

Aixi que ja ho sabeu!

Salut i no vos canseu aquells que esteu treballant que aqui ja es primavera

Curiositats

Moneda
La moneda usada aquí és el dolar Noezelandés, actulament el canvi està a 1€ = 0,47 NZ$
La vida és una miqueteta més barata però tampoc gaire, i és més cara si es vol comprar roba i coses d'aquestes...

Circulació
Una de les primeres coses que vaig apendre a l'arribar és: primer a la dreta i després a l'esquerra; i a repetir aquesta frase cada cop que volia creua la carretera. I és que aquesta gent al ser colònia anglesa condueixen per l'altre costat de carretera del que estem acostumats.

Temps
Des de l'1 de setembre ja sóm a la primavera.
Fa fred o calor?
Doncs més o menys el mateix temps que a la primavera catalana del març, una mica de ferd i una mica de calor i una mica d'aigua i una mica d'això i una mica d'allò. No és una cosa que es pugui remarcable.

Horaris
Tot i que el sol es pon per allí a les vuit de la tarde, i encara és pondrà més tard que ara anem cara l'estiu, l'horari de menjar és bastant diferent.
Primer esmorzar: quan un s'alsa, aproximadament una hora abans que a Catalunya
Segon esmorzar: NO HI ÉS, molt poca gent lo fa, i no és normal. Sí un gran trauma...
Dinar: es començar per allà a les 11:30 i fins a la 1:30 és normal dinar, però bé jo no li diria dinar. Per aquesta gent menjar un sandwich, o quatre marranades ja és dinar.
Brenar: NO HI ÉS!!! un gran trauma, encara més gran que el del segon esmorzar.
Sopar: Aquí s'hi llueixen i com no tenen brenar pos los fan per allà a les sis comencen i fins les vuit és normal
Postres: clar, el brenar com a màxim tard acaba a la vuit i fins a les deu no se'n van a dormir habitualment (el que seria aquí les 23:30h) així que alguna cosa han de menjar amb més de tres hores d'espai de temps, habitualment és qualsevol cosa, però light

El Joan a Nova Zelanda

dijous, 11 de desembre de 2008

Capítol 15. Deixem dunedin. Comença el comiat.

Cap comentari:

El Joan se'n va a la radio

Etapes del viatge

Dades personals

Contactar

Curiositats