Capítol 16. Un altre cop a Auckland

Sembla que això va arribant a la fi. Ja hem deixat Dunedin i els amics allà i ara toca tornar a Auckland una gran ciutat que no m'agrada gens.
Però bé aquesta vegada s'intentarà millorar el regust amarg de la primera visita a aquesta ciutat!

Els primers dies toca dormir a un pis d'estudiant, evidentment mitjançant couchsuring, i allí me toca dormir en un àtic. Amb un projector i tot a la casa!!
Una mica de festa per aquí, una mica per allà. I després a comprar regals! que a la família i als amics no se'ls pot oblidar!

Més tard me'n vaig al bar Fordoe's. Com recordareu (sinó mirar capítol 1) a la vinguda cap a Nova Zelanda vaig conèixer en Thomas, un irlandès que té un bar, i com ja vaig dir la primera vegada és el Miquel de la Cova però a l'estil de nova zelanda, o potser irlandés.


Després toca canviar-se de casa, perquè es veu que els de l'àtic el cap de setmana marxen lluny i no tornen fins diumenge a la nit i jo el dumenge al matí he de ser a l'aeroport.

I bé la casa que he d'anar...sorpresa! un espanyol i...de Madriz! amb zeta al final!
Un tio més o menys ben parit, però ves, podriem dir que entra dins la regla del que pots esperar d'un madrileny. Amb ell toca anar a fer surf per primera vegada. l'experiència....bé suposo que necessito una mica més de quadradets a la panxa per poder fer aquest esport. Això de nadar mai ha set el meu fort! però bé Aconsegueixo ficar-me amb un genoll i un peu!!

I això va arribant a la fi...tres mesos. Moltes experiències, una pàgina web, molts nous amics, ganes de tornar a trobar la gent de sempre i anar de festa major, però també moltes ganes de tornar a viatjar!

Per ara, el pròxim destí... Singapure. D'aquí una hora exacta surt l'avió!

Salut i fins la pròxima!

(més tard ficaré fotos és que aquí la connexió a internet...és mooolt lenta)

Capítol 15. Deixem dunedin. Comença el comiat.

Timaru

Abans d'arribar a Dunedin per darrer cop toca fer un stop d'un dia Timaru.
Allí altre cop utlitzant couchsurfing i per variar una bona truita de patates aquesta vegada acompanyada de bon vi.

Cap a Dunedin

I un cop deixa't Timaru cap a Dunedin altre cop, aquest cop per derera fins a saber quant.
El motiu del retorn és per fer l'examen d'anglès concretament el First, un nivell aproximadement entre tercer i quart d'anglès, així doncs que molt difícil no ha de ser. Però bé, s'estudia una miqueteta el dia anterior i llestos. Examen dissabte havent sortit una miqueteta el dia anterior sols per fer-ho més just a l'hora de la dificultad de l'examen, però tot surt molt bé.

I així acaba de passar l'última setmana, retrobant nous amics, i veient que trobaré a faltar això de no fer res i tenir un lloc a la casa i a la ciutat.

l'últim dia està planejat anar a fer snorkling (allò de bucejar amb ulleres i tal i qual) però resulta que plou, i la gent no vol anar-hi. Però... és l'últim dia que el Joan està a Dunedin Així que si el joan vol s'hi va! i així és!

Una mica de fred, però això sí protejits amb el super tratge de buzo i ja estem tots preparats per bucejar!
Tot i la mala mar i el fort vent, monanem tots cap a l'aigua. Allí disrutant tost com nens jugant amb les ones que se mos emporten fins a 40 metres! i trobant alguna petxina i coses d'aquestes que se poden trobar al mar


I l'útlim dia ja s'acabat l'undemà toca marxar cap a Auckland, aquesta vegada amb avió!

Capítol 15. Deixem dunedin. Comença el comiat.

Capítol 14. Continua el viatge

Greymouth

I el viatge continua. Ara toca desplaçar-se més cap al nord. Cap Greymouth. Són uns 200km així que no fa falta matinar gaire. Tot i la incertesa de saber si s'hi arribarà o no, ja que on estic ara sols passa un cotxe cada dos o tres minuts i acostumen a ser turístes però amb la certesa de que podré arribar!


Mostra un mapa més gran

I així, més tard l'esperat però arribo. Allí de cara al backpackers, no hi ha suficient gent del couchsurfing per tal de poder utilitizar aquest mètode. I l'undemà toca marxar cap a Christchurch.

Tot i és divendres a dormir d'hora que demà a les 8 del matí m'enfilo camí cap a Christchurch, amb uns jueus que he conegut al backpackers. Bona gent.

Resum: 196km. 5hores. 5 persones conegudes 0€ invertits.
Cap a Christhcurch.

I així és a les vuit, o bé dos quarts de nou, monanem cap a christhcurhc. Amb los sinyors jueus sols aniré fins a un quart del camí i a partir d'allí a tornar a fer autostop. Però com semrpe el sortir de la ciutat és el més difícil.

Amb ells, sentat com a copilot ja que era l'invitat, molt majos aquestos jueus, arribo a Arthur Pass. Una vall envoltada per magnífiques montanyes, però què dir del paissatge que no hagi dit. Simplement bocabadat. Una mica de passeig per allí i a continuar el passeig.

Un cop deixat Arthur Pass, una sinyoreta me porta no gaire lluny però en un altre lloc espectacular. Li diuen castle hill, però yo l'he autobatejat com la montserrat novazelandesa

Una cursitat del lloc és que el dalai lama el va denominar com un dels tres llocs més esperituals del planeta. (No me pregunteu quins són los altres dos) La font: la dona que me va arreplegar fent autostop, i comprovat a la wikipedia també.
El lloc en qüestió està plagat d'escaladors d'arreu. Cliqueu damunt la imatge per fer-la més gran, val la pena.
Després d'allí sols faltarà un últim camionero, però conduint un cotxe que em porta directament a christchurch.



Mostra un mapa més gran

Resum: 241km, 3 persones conegudes, 0€ invertits, molta sapiença acumulada...