Capítol 9. Entrem en situació

Ja tenim pis, i els companys de pis són molt simpàtics, ara falta entrar en situació, conèixer la ciutat, trobar activitats per fer, integrar-me i tenir vida soial!

La cosa comença bastant bé! Festa el divendres! El primer divendres que estic al pis es veu que hi ha una festa en una casa. Anem a explicar això. Tothom ha vist les típiques pel·líules americanes on hi ha una festa a casa d'un colega, doncs el mateix! El problema és que t'has de portar la teua pròpia beguda. Però val la pena, la gent és molt simpàtica i amigable i sols fa falta dir que sóc de Barcelona i la conversa ja ha començat. Una barreja de festa en una casa ocupa i a una diada castellera.
Bé tampoc entrarem amb els detalls del que un fa i deixa de fer, simplement dir que va acabar bé. I tot està bé si al final acaba bé.

I començo a agafar confiança amb els companys de classe, ja fem bromes i ens ho passem bé. Habitualment sols sóm sis o set. La professora és molt maja, i les classes molt dinàmiques. La gent me comença a agafar apreci i jo amb ells.


I amb els nous amics o companys de classe me porten a passeig. Una ruta turísitica per Dunedin amb cotxe un luxe!

I un altre dia perquè no a jugar a tennis, i després a fer la cerveseta tot fent-la petar, parlan de costums, noies, costums i noies, castells, i tot tipus de converses banals que es poden tenir...

Continuo socialitzant-me i vaig a la universitat a veure cartells que sempre porten bona informació, allí m'entero del concerts que vindran, de les reunions pre eleccions (aquí a nova zelanda estem en plena campanya electoral fins el dia 8 de Novembre) i vaig fent.

Com que tinc molt temps també assisteixo a classes de yoga, molt relaxant fins i tot un pel massa i tot, però molt gratificant.

Un dia monanem d'exursió amb el Marc, un dumenge... me diu que per una caminada curta...però són més de quatre hores a pota, i en dumenge!
Això sí molt placentera, i a l'arribar al cim de la muntanya que s'ha de fer??
Un pilaret!
Tot i que el de la foto és el fet prèviament al peu de la montanya, si puc ja pujaré el vidio de quan estem al cim.
Això sí de tornada cap a casa ho fem amb autoestop que estem molt cansats i ja fa massa temps que no no ho faig per estes terres

I com que de truites de patates ja n'he cuinat en aquest pis toca improvitzar una mica més. Sóm dijous i com tots sabeu, dijous: paella.
Queda una mica picant però aquí tot els hi agrada picant, la troben bona i me donen el permís per fer-ne un altre dia.



I no sé ben bé com, aconsegueixo poder emetre per radio. És una radio local que no sé pas si l'escolta gaire gent, però qui sí que l'escolta són els companys, ja he intentat fer propaganda a tort i a dret. El pròxim dimarts dia quatre de novembre a les 2pm hora local ( a les 2 Am a Catalunya) Serà l'últim programa, segurament així que si voleu alguna dedicatòria especial feu-m'ho saber i jo amb molt de gust la faré! Si voleu escoltar-la ho podeu fer en directe a través de www.toroaradio.co.nz però no es grantia que funcioni, de vegades va, de vegades no va. És lo que te l'adsl noezelandesa.



I després de tot això encara queda temps per anar a ballar Salsa, asisteixo regularment los divendres a unes classes però el que passa és que aquí la gent no vui la música i sols és guia pels passos, una forma massa ortodoxa de ballar... però ves, no mos podem queixar.

I mentres tant, tardes a casa tocant la guitarra, meditant, actuliatzant el web, fent la crònica personal, recordant temps de nostàlgia i belles festes passades, llegint els diaris catalans per tal de saber que fa el barça i l'EFAC a la nova categoria, planificant la nova ruta per l'illa del sud, escoltant música i recordar la sort que tinc, però a la vegada que aquesta sort no s'ha de deixar escapar!