Capítol 7. Un llarg viatge en dos dies

Dia 16. El bonjan

Truquen a les set del matí:
- El camió en què havia d'anar cap a Christchurch està ple, que és veu que es temps de vacances pels nens de l'escola, i el fill del comionera també vol anar amb ell; Vols agafar un camió que surt a les 7:30am.
- Home, pos vès, si no queda cap més opció... sí; ara me dutxo i nem.

Passen deu minuts. I sona un altre cop el telèfon.

- No, que el camió de les 7:30am també està ple, que se veu que la dona del camionero avui te aganes d'anar a Christchurch, i que no hi ha lloc... ho sentim però ves...
- Aps, weno ja marxaré en bus.

Truco a l'estació d'autobusos...

- Que puc guardar un bitllet per anar cap a Chrischurch avui?
- m...un moment que ho miro....ui no està ple. fins demà res...

Bé donades aquestes circumstàncies i que ja portava un dia de més estant a casa del germans, me decideixo a intentar-ho fent autoestop, fa un dia clar, i ja tinc el cartell. La germana me deixa a les afores i ja ho tinc tot per començar.

Així van passant los segons, los minuts i fins a dos hores i mitja fins que vec aparèixer un gran camió que s'atura:


I el camió me deixarà just 30 km abans de christchurch, és a dir per un viatge d'un 270km ja he trobat vehícle i amb bona companyia, com se pot comprovar a la foto:


I així van passant els quilòmetres tot lo dia. El Bonjan (referint-me al conductor) para un moment el camió, i me fa baixar per ensenyar-me foques! no sabia pas que hi havia foques a nova zelanda, però se veu que sí.



I bé, al final me deixa lo bonjan als 30km abans de Christchurch i a tornar a esperar. Però aquesta vegada sols per uns deu minuts. Me roplega un altre noi que es veu que ve del mateix poble que vinc jo (Blenheim) i me deixa fins la porta de casa d'on vai.


I allí el ritual de sempre, fer una truita amb patates, i cap a dormir que l'undemà ja he d'arribar Dunedin que en aquesta casa sols m'hi puc estar una nit.
Resum: 311km, 2 persones conegudes, 0€, 8hores de viatge


Mostra un mapa més gran

Dia 17

Aixecat debondematí, carga la motxilla a l'esquina i cap a les afores... Una hora de caminata gràcies a un amabla autobusero que estava més perdut que jo, però bé un cop a les afores mateixa rutina que el dia anterior, espera que esperaràs. I aquest cop amb una horeta ja para la primera persona, no es tracta ara d'un camió sinó d'un cotxe.
Converses sobre història d'espanya i Catalunya, i ja he fet uns 100km toca canviar de cotxe.

Altre cop esperar... i uns altres 100km i altre cop a esperar i... fins a Dunedin.

Converses al cotxe, sobre de tot una mica, la persona que me parat a recollir és un jove de 18 anys, i parlem d'una mica de tot en general, i ja sóm a Dunedin: quina satisfacció: uns dos mil quilòmetres, moltíssima gent coneguda, magnífiques vistes, camioners, conductors, i un i un altre cop repetint la història sobre qui sóc, què faig, on vaig i per quant de temps.


Mostra un mapa més gran

Resum: 361km, 4 persones conegudes, 0,90€, 7hores de viatge