dimecres, 1 d’octubre del 2008

Capítol 7. Un llarg viatge en dos dies

Dia 16. El bonjan

Truquen a les set del matí:
- El camió en què havia d'anar cap a Christchurch està ple, que és veu que es temps de vacances pels nens de l'escola, i el fill del comionera també vol anar amb ell; Vols agafar un camió que surt a les 7:30am.
- Home, pos vès, si no queda cap més opció... sí; ara me dutxo i nem.

Passen deu minuts. I sona un altre cop el telèfon.

- No, que el camió de les 7:30am també està ple, que se veu que la dona del camionero avui te aganes d'anar a Christchurch, i que no hi ha lloc... ho sentim però ves...
- Aps, weno ja marxaré en bus.

Truco a l'estació d'autobusos...

- Que puc guardar un bitllet per anar cap a Chrischurch avui?
- m...un moment que ho miro....ui no està ple. fins demà res...

Bé donades aquestes circumstàncies i que ja portava un dia de més estant a casa del germans, me decideixo a intentar-ho fent autoestop, fa un dia clar, i ja tinc el cartell. La germana me deixa a les afores i ja ho tinc tot per començar.

Així van passant los segons, los minuts i fins a dos hores i mitja fins que vec aparèixer un gran camió que s'atura:


I el camió me deixarà just 30 km abans de christchurch, és a dir per un viatge d'un 270km ja he trobat vehícle i amb bona companyia, com se pot comprovar a la foto:


I així van passant els quilòmetres tot lo dia. El Bonjan (referint-me al conductor) para un moment el camió, i me fa baixar per ensenyar-me foques! no sabia pas que hi havia foques a nova zelanda, però se veu que sí.



I bé, al final me deixa lo bonjan als 30km abans de Christchurch i a tornar a esperar. Però aquesta vegada sols per uns deu minuts. Me roplega un altre noi que es veu que ve del mateix poble que vinc jo (Blenheim) i me deixa fins la porta de casa d'on vai.


I allí el ritual de sempre, fer una truita amb patates, i cap a dormir que l'undemà ja he d'arribar Dunedin que en aquesta casa sols m'hi puc estar una nit.
Resum: 311km, 2 persones conegudes, 0€, 8hores de viatge


Mostra un mapa més gran

Dia 17

Aixecat debondematí, carga la motxilla a l'esquina i cap a les afores... Una hora de caminata gràcies a un amabla autobusero que estava més perdut que jo, però bé un cop a les afores mateixa rutina que el dia anterior, espera que esperaràs. I aquest cop amb una horeta ja para la primera persona, no es tracta ara d'un camió sinó d'un cotxe.
Converses sobre història d'espanya i Catalunya, i ja he fet uns 100km toca canviar de cotxe.

Altre cop esperar... i uns altres 100km i altre cop a esperar i... fins a Dunedin.

Converses al cotxe, sobre de tot una mica, la persona que me parat a recollir és un jove de 18 anys, i parlem d'una mica de tot en general, i ja sóm a Dunedin: quina satisfacció: uns dos mil quilòmetres, moltíssima gent coneguda, magnífiques vistes, camioners, conductors, i un i un altre cop repetint la història sobre qui sóc, què faig, on vaig i per quant de temps.


Mostra un mapa més gran

Resum: 361km, 4 persones conegudes, 0,90€, 7hores de viatge

3 comentaris:

casa ha dit...

hola Joan!
Be ja est al lloc escullit, ara no carregaras la motxilla a l'esquena tantes vegades, i disfrutar dels paisatjes i la gent, i per descomptat el curs de ingles,
Quasi ja fa el mes que has marxat.. queda molt lluny....

Fins un altra per aqui tot be.

Anònim ha dit...

juan! vigila am les truites de patates que tants ous... n son bons...jajaja si a cada casa q vas en fas una...no anem bé eh!!!!

jajaja

merli la nutricionistaaa
:)

casa ha dit...

Hola Joan!

Com va?
Ja ens diras tot aixo de la radio, dons no sabem gaire com va. Al Fortu li han dit per fer una sustitucio de mitja jornada al Joan Oro,
La Merli com sempre be per Lleida, el padri de viatge i nosaltres fem clases de ball. be tambe fem risoterapia, dons la meitat del temps ens el passem rien.
Fins un altre
casa