Capítol 10. Deixem Dunedin

Continuem en situació

I els dies continuen per Dunedin i els curs d'anglès s'acaba així que en teoria hauria de tenir molt temps lliure, però no és així, m'he matriculat a la Uned (Universitat espanyola a distància) això implica que com a mínim seré universitari un parell d'anyets més, així que res d'any sabàtic, al febrer tinc exàmens. Però després de tres dies buscant material per estudiar, i tal i qual, arribo a la conclusió que serà millor començar a estudiar al decembre quan arribi a casa, tot i que tindré molta feina... ara mateix no se pot estudiar, a disfrutar del viatge.
I així doncs els dies van passant i primer mos trobem amb una esplèndida cata de vins.


Ara ja sé quina és la diferència entre un Marlot i un Cabernet Sauvignon, el que passa és que ara mateix no m'anrecordo i els apunt que vaig apendre no sé on paren...llàstima!

Després d'això va venir halloween, però em vaig deixar la càmera a casa, així que no se pot comprovar gaire les disfreces. Dir que aquí halloween no és una cosa que se celebra molt, tot i que evidentment es més celebrat que a catalunya, perquè no tenen la castanyada ni el castanyada rock. Així que com que no vaig fer fotos us en passo una feta a posteriori però que sereveix igual.


I els dies van passant i un sopar aquí i un sopar allà, ara toca anar a casa d'anquell ara a casa d'anquella, i un dia toca cuina sushi:


I un altre dia monanem al supermercat:


I mentres fem fotos artístiques, o pallasades.

Warm up del viatge

I els dies van passant i l'estancia per Dunedin sembla que arriba a la fi. Però abans del sopar de despedida un calentament pel que serà el viatge que me portarà per l'illa del sud.
El senyor George (un dels companys de pis) viu a Queenstown un Vaquèria-Beret a lo neozelandés, i m'ho ni anem, diu que sols per un parell de dies. Així que cap a la carretera, unes quatre hores de viatge.
Allí conèixer nova gent. Gent que m'acull a casa seua i així passem una nit jugant a poker i bebent whisky amb gel. Explicant antigues històries, tot i no tenir passat comú i comparant les diferent formes de viure d'uns i altres.

L'undemà al matí a primera hora arriba la feina inesperada. Es veu que un company necessita un cop de mà per llimpiar una casa que no es seva. La qüestió és que me pagarà 120$ (uns 60€) per treballar sis hores, però la qüestió és que allò que se diu treballar... no és ben bé: mos aixequem de bondematí (a les 10:30h) i m'onanem a a esmorzar, pagat perquè ja estem treballant) després dos horetes d'arrancar males herbes del jardí (amd descansos cada mitja horeta de un quart d'horeta) i ja s'ha fet l'hora de dinar, així que toca tornar a parar a descansar. I així passen les sis hores... una bona inversió i molt ben pagada. Llàstima que no hi ha fotes per corroborar-ho, però ja vos dic jo que és cert!

Comiat i festival.

I un cop passat aquest parell de dies, tornem cap a casa: a Dunedin.
Últims dies per la ciutat i com a tals toca comiat amb tots els bons companys que he anat coneixent.
Moltes fotos i bon menjar, si voleu veure les fotos al complet: http://4nogi.com/photo.aspx?id=547 la pàgina web en qüestió està en rus, però les fotos s'entenen igual!

Circulation Festival
Evidentment no puc marxar de Nova Zelanda sense tastar quins festivals s'hi couen per aquí. Així que ara és temps de festival. Per intentar definir una mica el tipus de festivals a Nova Zelanda dir que no acostumen a ser multitudinaris. Gairebé tothom és coneix amb tothom, i és tot molt familiar. Tenen l'aspecte més de taller que no pas de festival. Almenys per la meua poca experiència. Anem al festival en questió: Circulation Festival. Una especie de Tàrrega en miniatura on pots participar i apendre de tota mena de malabars.

Bones experiències, bones amistats, i molt per apendre. I un cotxe per anar a Milford Sound la setmana vinent, segons molts un dels llocs més bonics de Nova Zelanda i gairebé del món