Queenstown
Ciutat turística de per sí, a una setmana de començar la temporada d'estiu. Una espècie de Salou. En aquesta ciutat pots trobar gent de totes parts del món, especialment brasilers. Allí passo dos dies dormint al sofà de casa d'un amic del company de pis.
(aquí ficaré alguna foto feta des de la taulada de casa, però com la càmera no te bateria...)
I bé en teoria havien de ser tot el cap de setmana però el dissabte m'en dono compte que això de tanta discoteca i festa no m'agrada gaire i decideixo de marxar el diumenge a primera hora al matí.
Unexpected Ride
Però el dissabte rebo un unexpected ride. Que es podria traduir com una inesperada passejada, o com que me porten de forma inesperada a un puesto en cotxe.
Una xiqueta de Cromwell ve a passar la tarda per Queenstown, passem la tarde per allí li comento els plans de deixar Queenstown i diu que me pot portar fins a Wanaka, que gairebé li ve de pas per casa seua!
(aquí tambe ficaré alguna altra foto....)
Així que enfelim cap a Wanaka, sopar per allà i a dormir al backpackers, però clar és dissabte a la nit, així que s'ha de sortir, però sols una mica ja n'em tingut prou per aquesta setmana.
Mostra un mapa més gran
Mt Aspiring
Allí l'undemà al matí me trobo el Max. Un noi francès que vam coincidir al Circulation Festival.
Amb sols 22 anys viatja per gairebé tot el món amb bicicleta. Fem bones amistats i l'undemà decidim anar cap el Mt Aspiring a fer unes tracks.
Un altre cop fent autoestop per arribar al Mt aspiring
Les previsions són que segurament plourà, però ves una mica d'aigua tampoc pot fer mal a ningú
I arribem allí després d'una hora i mitja fent autostop, allí comencem a caminar i enseguida començar a caure les quatre gotes que no mullen.
Tot i això apreta una miqueteta la pluja i els rius i cascades comencen a crèixer. Així que cada vegada que trobem un riuet, ens treiem les sabates creuem el riu i continuem.
Arribem on comença la verdarera ruta gairebé completament molls, allí mos trobem tres txeques que resulta que volen fer la mateixa truck que nosaltres així que tots junts monanem cap a la French Ridge.
Comencem a caminar, però ara ja no mos traiem les sabates cada cop que volem creuar, està plovent i els rius segueixen augmentant el tamany.
Comcenço a sentirme moll, tornells, genolls, cintura, melic. estòmac, tot completament xop.
Creuem rius que ens cobreixen més amunt de la cintura, però no passa res; estem a la muntanya i hem d'arribar a la següent cabanya.
Ja està a la vista la següent cabanya. Ens i acostem però sentim el soroll d'una gran quantitat d'aigua que baixa, un últim riu abans d'arribar a la cabanya. Ens hi apropem, ens el mirem, ens mirem, i sabem perfectament que no podrem arribem a la cabanya. Un riu molt enfurismat que no ens deixa arribar a la cabanya; massa arriscat creuar. L'única opció girar cua...
Ho provem fent barricades al riu, però res, si tinguèssim una corda..., però res, al final arribem a la conclusió que el millor serà tornar cap a casa. És a dir allí on ens em trobat tots.
La tornada encara que hauria de ser més fàcil degut a l'experiència, no és així doncs els rius han augmentat considerablement el seu tamany.
Completament xops, fent el cercle per poder creuar el riu al cap de tres hores més davall de la pluja arribem a la cabanya del principi.
Allí l'ambient canvia, una foguereta, un bon soparet, i una botelleta de Rom a compartir. Ens hem quedat sense expedició al French Ridge, però ens ho hem passat prou bé.
L'undemà al matí mos axequem, la roba ja està aixuta, i toca gira cua cap a Wanaka.
Una tornada tranquila amb els rius una mica més cabalosos que el normal però res que no puguem superar comparat amb el dia anterior.
Arribem a l'alberg, i alli mos fem una lassanya d'atun per sopar, i a dormir que l'undemà toca marxar cap a Fox Glacier!
dijous, 27 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada