I després dels molt bons moments passat a Wanaka toca enfilar cap a Fox Glacier un poble a uns 300 km. Mètode de transport: hitchhiking, (autostop). Hores de viatge: 6hores i 15minuts. Diners empleats: 4$ per pagar el cafè a l'última persona que m'ha recollit. Persones conegudes: 3. Kilòmetres recoreguts 288km.
Mostra un mapa més gran
El català del viatge
A l'arribar allí, sorpresa! el primer català de Nova Zelanda ja està aquí!
L'energument en qüestió s'anomena Albert. És de la Seu d'Urgell, o Andorra depèn de com. En té 31, però porta gairbé tota la vida viatjant, i des dels 19 anys viatjant pel seu compte, sense passar més de dos anys seguits pel seu poble.
Amb ell torno a parlar català! i no dirieu mai què extrany que sona! al princpi se'ns fa difícil als dos parlar català, però al cap de mitja horeta no tenim problema i els dos compartim agradables converses amb una posta de sol bellísima al costat del mar.
Sky Diving
Què és això d'Sky Diving?
Molt fàcil mireu la següent foto!
Encara no ho heu averiguat, doncs aquí una altra foto just el moment abans de saltar!
Sí sí, jo tampoc ho haguesa dit mai! però sí, m'he tirat d'un avió! Una cosa menys que fer en aquesta vida!
L'experiència 100% recomanable per tothom, molt segur, i un bon desprendiment d'adrenalina!
Aquí l'última foto que ja demostra que evidenment sí que me vaig tirar!
Després d'aquesta experiència, evidentment trucar als de casa per explicar-lis, no abans per si acàs els m'ho haguessin fet repensar al comentar-los-hi.
Tot seguit unes altres pasejades amb el sr. Albert. Aquest cop per anar a veure el Glacier. Un glacier molt característic. És únic en la seua espècia, situat a tant sols 30km del matí, és un glacier que és mou unes 10 vegades més ràpid que els glaciars normals (2 o 3 metres per any) i és un glaciar que està creixent!
Altre cop molt bons moments per Fox Glacier, això de viatjar sembla que tingui truco, i quan l'agafes no vols parar.
diumenge, 30 de novembre del 2008
dijous, 27 de novembre del 2008
Capítol 12. Queenstown & Wanaka
Queenstown
Ciutat turística de per sí, a una setmana de començar la temporada d'estiu. Una espècie de Salou. En aquesta ciutat pots trobar gent de totes parts del món, especialment brasilers. Allí passo dos dies dormint al sofà de casa d'un amic del company de pis.
(aquí ficaré alguna foto feta des de la taulada de casa, però com la càmera no te bateria...)
I bé en teoria havien de ser tot el cap de setmana però el dissabte m'en dono compte que això de tanta discoteca i festa no m'agrada gaire i decideixo de marxar el diumenge a primera hora al matí.
Unexpected Ride
Però el dissabte rebo un unexpected ride. Que es podria traduir com una inesperada passejada, o com que me porten de forma inesperada a un puesto en cotxe.
Una xiqueta de Cromwell ve a passar la tarda per Queenstown, passem la tarde per allí li comento els plans de deixar Queenstown i diu que me pot portar fins a Wanaka, que gairebé li ve de pas per casa seua!
(aquí tambe ficaré alguna altra foto....)
Així que enfelim cap a Wanaka, sopar per allà i a dormir al backpackers, però clar és dissabte a la nit, així que s'ha de sortir, però sols una mica ja n'em tingut prou per aquesta setmana.
Mostra un mapa més gran
Mt Aspiring
Allí l'undemà al matí me trobo el Max. Un noi francès que vam coincidir al Circulation Festival.
Amb sols 22 anys viatja per gairebé tot el món amb bicicleta. Fem bones amistats i l'undemà decidim anar cap el Mt Aspiring a fer unes tracks.
Un altre cop fent autoestop per arribar al Mt aspiring
Les previsions són que segurament plourà, però ves una mica d'aigua tampoc pot fer mal a ningú
I arribem allí després d'una hora i mitja fent autostop, allí comencem a caminar i enseguida començar a caure les quatre gotes que no mullen.
Tot i això apreta una miqueteta la pluja i els rius i cascades comencen a crèixer. Així que cada vegada que trobem un riuet, ens treiem les sabates creuem el riu i continuem.
Arribem on comença la verdarera ruta gairebé completament molls, allí mos trobem tres txeques que resulta que volen fer la mateixa truck que nosaltres així que tots junts monanem cap a la French Ridge.
Comencem a caminar, però ara ja no mos traiem les sabates cada cop que volem creuar, està plovent i els rius segueixen augmentant el tamany.
Comcenço a sentirme moll, tornells, genolls, cintura, melic. estòmac, tot completament xop.
Creuem rius que ens cobreixen més amunt de la cintura, però no passa res; estem a la muntanya i hem d'arribar a la següent cabanya.
Ja està a la vista la següent cabanya. Ens i acostem però sentim el soroll d'una gran quantitat d'aigua que baixa, un últim riu abans d'arribar a la cabanya. Ens hi apropem, ens el mirem, ens mirem, i sabem perfectament que no podrem arribem a la cabanya. Un riu molt enfurismat que no ens deixa arribar a la cabanya; massa arriscat creuar. L'única opció girar cua...
Ho provem fent barricades al riu, però res, si tinguèssim una corda..., però res, al final arribem a la conclusió que el millor serà tornar cap a casa. És a dir allí on ens em trobat tots.
La tornada encara que hauria de ser més fàcil degut a l'experiència, no és així doncs els rius han augmentat considerablement el seu tamany.
Completament xops, fent el cercle per poder creuar el riu al cap de tres hores més davall de la pluja arribem a la cabanya del principi.
Allí l'ambient canvia, una foguereta, un bon soparet, i una botelleta de Rom a compartir. Ens hem quedat sense expedició al French Ridge, però ens ho hem passat prou bé.
L'undemà al matí mos axequem, la roba ja està aixuta, i toca gira cua cap a Wanaka.
Una tornada tranquila amb els rius una mica més cabalosos que el normal però res que no puguem superar comparat amb el dia anterior.
Arribem a l'alberg, i alli mos fem una lassanya d'atun per sopar, i a dormir que l'undemà toca marxar cap a Fox Glacier!
Ciutat turística de per sí, a una setmana de començar la temporada d'estiu. Una espècie de Salou. En aquesta ciutat pots trobar gent de totes parts del món, especialment brasilers. Allí passo dos dies dormint al sofà de casa d'un amic del company de pis.
(aquí ficaré alguna foto feta des de la taulada de casa, però com la càmera no te bateria...)
I bé en teoria havien de ser tot el cap de setmana però el dissabte m'en dono compte que això de tanta discoteca i festa no m'agrada gaire i decideixo de marxar el diumenge a primera hora al matí.
Unexpected Ride
Però el dissabte rebo un unexpected ride. Que es podria traduir com una inesperada passejada, o com que me porten de forma inesperada a un puesto en cotxe.
Una xiqueta de Cromwell ve a passar la tarda per Queenstown, passem la tarde per allí li comento els plans de deixar Queenstown i diu que me pot portar fins a Wanaka, que gairebé li ve de pas per casa seua!
(aquí tambe ficaré alguna altra foto....)
Així que enfelim cap a Wanaka, sopar per allà i a dormir al backpackers, però clar és dissabte a la nit, així que s'ha de sortir, però sols una mica ja n'em tingut prou per aquesta setmana.
Mostra un mapa més gran
Mt Aspiring
Allí l'undemà al matí me trobo el Max. Un noi francès que vam coincidir al Circulation Festival.
Amb sols 22 anys viatja per gairebé tot el món amb bicicleta. Fem bones amistats i l'undemà decidim anar cap el Mt Aspiring a fer unes tracks.
Un altre cop fent autoestop per arribar al Mt aspiring
Les previsions són que segurament plourà, però ves una mica d'aigua tampoc pot fer mal a ningú
I arribem allí després d'una hora i mitja fent autostop, allí comencem a caminar i enseguida començar a caure les quatre gotes que no mullen.
Tot i això apreta una miqueteta la pluja i els rius i cascades comencen a crèixer. Així que cada vegada que trobem un riuet, ens treiem les sabates creuem el riu i continuem.
Arribem on comença la verdarera ruta gairebé completament molls, allí mos trobem tres txeques que resulta que volen fer la mateixa truck que nosaltres així que tots junts monanem cap a la French Ridge.
Comencem a caminar, però ara ja no mos traiem les sabates cada cop que volem creuar, està plovent i els rius segueixen augmentant el tamany.
Comcenço a sentirme moll, tornells, genolls, cintura, melic. estòmac, tot completament xop.
Creuem rius que ens cobreixen més amunt de la cintura, però no passa res; estem a la muntanya i hem d'arribar a la següent cabanya.
Ja està a la vista la següent cabanya. Ens i acostem però sentim el soroll d'una gran quantitat d'aigua que baixa, un últim riu abans d'arribar a la cabanya. Ens hi apropem, ens el mirem, ens mirem, i sabem perfectament que no podrem arribem a la cabanya. Un riu molt enfurismat que no ens deixa arribar a la cabanya; massa arriscat creuar. L'única opció girar cua...
Ho provem fent barricades al riu, però res, si tinguèssim una corda..., però res, al final arribem a la conclusió que el millor serà tornar cap a casa. És a dir allí on ens em trobat tots.
La tornada encara que hauria de ser més fàcil degut a l'experiència, no és així doncs els rius han augmentat considerablement el seu tamany.
Completament xops, fent el cercle per poder creuar el riu al cap de tres hores més davall de la pluja arribem a la cabanya del principi.
Allí l'ambient canvia, una foguereta, un bon soparet, i una botelleta de Rom a compartir. Ens hem quedat sense expedició al French Ridge, però ens ho hem passat prou bé.
L'undemà al matí mos axequem, la roba ja està aixuta, i toca gira cua cap a Wanaka.
Una tornada tranquila amb els rius una mica més cabalosos que el normal però res que no puguem superar comparat amb el dia anterior.
Arribem a l'alberg, i alli mos fem una lassanya d'atun per sopar, i a dormir que l'undemà toca marxar cap a Fox Glacier!
dijous, 20 de novembre del 2008
Capítol 11. Milford Sound
I després del festival Circulation, ja tinc cotxe per viatge, en principi per temps breu.
El cotxe: un honda accord d'aproximadament un quart de segle. Amb problemes al motor d'arranc, però que de moment confiarem en ell.
La companya de viatge: una francesa de 20 anys, recién arrivada a Nova Zelanda i amb un inglés suficient per sobreviure però que li falta molt per millorar. Tímida i de poques paraules fins que no agafes la suficient confiança.
Te Anau
Un poblet petit, una mica turístic i l'últim poble abans d'arribar a Milford Sound, que es troba a uns 120km de Te Anau. Allí arribem cap al tard. Dos opcions o no sopem gaire i monanem a dormir en un Backpackers o un bon sopar i a dormir al cotxe. Estem bastant afamats així que invertim en un bon sopar. Una passejadeta i a dormir que l'undemà toca matinar per anar a Milford Sound
Mostra un mapa més gran
Milford Sound
Mos axequem ben aviat, fins i tot massa i tot, tant aviat que les gasolineres encara no estan obertes, comprovem lo nivell de gasolina: mig dipòsit, se suposa que encara podem anar a i tornar de Milford Sound.
Enfilem la carretera i un paissatge moooolt bonic, però quan portem la meitat del camí mon donem compte que segurament segur no arribarem i tornarem de milford sound, encara falta 30km per arribar-hi i sols queda un quart de dipòsit. Així que mitja volta i cap a casa. Un bon intent d'arribar-hi, però bé per tal d'aprofitar el dia monanem a fer unes caminades per les muntanyes, tornem cap a Te Anau, omplim lo dipòsit, un llarg dinar, i ara sí enfilem camí cap a milford sound per segona vegada.
El viatge una cosa espectacular, no es pot descriure en paraules:
I ara un lloro (anomenat kia) se fica al costat del cotxe:
La següen imatge no es cap truc de màgia, és simplement la imatge d'una muntanya però reflectida a l'aigua del llac.
Un viatge mol bonic. Arribem a Milford Sound captivats per la bellesa del paisatge, i avui no toca bon sopar, així que ha dormir en un backpackers.
El creuer
Tot sembla extret d'un pel·lícula, paisatges que no acaben de semblar reals. Cascades immenses, llacs que no tenen fí, aigües que reflecteixen millor que els miralls.
I bé després d'al·lucinar tot el dia, toca tornar cap a Queenstown on m'espera la casa on vaig estar la setmana pasada.
Mostra un mapa més gran
El cotxe: un honda accord d'aproximadament un quart de segle. Amb problemes al motor d'arranc, però que de moment confiarem en ell.
La companya de viatge: una francesa de 20 anys, recién arrivada a Nova Zelanda i amb un inglés suficient per sobreviure però que li falta molt per millorar. Tímida i de poques paraules fins que no agafes la suficient confiança.
Te Anau
Un poblet petit, una mica turístic i l'últim poble abans d'arribar a Milford Sound, que es troba a uns 120km de Te Anau. Allí arribem cap al tard. Dos opcions o no sopem gaire i monanem a dormir en un Backpackers o un bon sopar i a dormir al cotxe. Estem bastant afamats així que invertim en un bon sopar. Una passejadeta i a dormir que l'undemà toca matinar per anar a Milford Sound
Mostra un mapa més gran
Milford Sound
Mos axequem ben aviat, fins i tot massa i tot, tant aviat que les gasolineres encara no estan obertes, comprovem lo nivell de gasolina: mig dipòsit, se suposa que encara podem anar a i tornar de Milford Sound.
Enfilem la carretera i un paissatge moooolt bonic, però quan portem la meitat del camí mon donem compte que segurament segur no arribarem i tornarem de milford sound, encara falta 30km per arribar-hi i sols queda un quart de dipòsit. Així que mitja volta i cap a casa. Un bon intent d'arribar-hi, però bé per tal d'aprofitar el dia monanem a fer unes caminades per les muntanyes, tornem cap a Te Anau, omplim lo dipòsit, un llarg dinar, i ara sí enfilem camí cap a milford sound per segona vegada.
El viatge una cosa espectacular, no es pot descriure en paraules:
I ara un lloro (anomenat kia) se fica al costat del cotxe:
La següen imatge no es cap truc de màgia, és simplement la imatge d'una muntanya però reflectida a l'aigua del llac.
Un viatge mol bonic. Arribem a Milford Sound captivats per la bellesa del paisatge, i avui no toca bon sopar, així que ha dormir en un backpackers.
El creuer
Tot sembla extret d'un pel·lícula, paisatges que no acaben de semblar reals. Cascades immenses, llacs que no tenen fí, aigües que reflecteixen millor que els miralls.
I bé després d'al·lucinar tot el dia, toca tornar cap a Queenstown on m'espera la casa on vaig estar la setmana pasada.
Mostra un mapa més gran
dimarts, 18 de novembre del 2008
Capítol 10. Deixem Dunedin
Continuem en situació
I els dies continuen per Dunedin i els curs d'anglès s'acaba així que en teoria hauria de tenir molt temps lliure, però no és així, m'he matriculat a la Uned (Universitat espanyola a distància) això implica que com a mínim seré universitari un parell d'anyets més, així que res d'any sabàtic, al febrer tinc exàmens. Però després de tres dies buscant material per estudiar, i tal i qual, arribo a la conclusió que serà millor començar a estudiar al decembre quan arribi a casa, tot i que tindré molta feina... ara mateix no se pot estudiar, a disfrutar del viatge.
I així doncs els dies van passant i primer mos trobem amb una esplèndida cata de vins.
Ara ja sé quina és la diferència entre un Marlot i un Cabernet Sauvignon, el que passa és que ara mateix no m'anrecordo i els apunt que vaig apendre no sé on paren...llàstima!
Després d'això va venir halloween, però em vaig deixar la càmera a casa, així que no se pot comprovar gaire les disfreces. Dir que aquí halloween no és una cosa que se celebra molt, tot i que evidentment es més celebrat que a catalunya, perquè no tenen la castanyada ni el castanyada rock. Així que com que no vaig fer fotos us en passo una feta a posteriori però que sereveix igual.
I els dies van passant i un sopar aquí i un sopar allà, ara toca anar a casa d'anquell ara a casa d'anquella, i un dia toca cuina sushi:
I un altre dia monanem al supermercat:
I mentres fem fotos artístiques, o pallasades.
Warm up del viatge
I els dies van passant i l'estancia per Dunedin sembla que arriba a la fi. Però abans del sopar de despedida un calentament pel que serà el viatge que me portarà per l'illa del sud.
El senyor George (un dels companys de pis) viu a Queenstown un Vaquèria-Beret a lo neozelandés, i m'ho ni anem, diu que sols per un parell de dies. Així que cap a la carretera, unes quatre hores de viatge.
Allí conèixer nova gent. Gent que m'acull a casa seua i així passem una nit jugant a poker i bebent whisky amb gel. Explicant antigues històries, tot i no tenir passat comú i comparant les diferent formes de viure d'uns i altres.
L'undemà al matí a primera hora arriba la feina inesperada. Es veu que un company necessita un cop de mà per llimpiar una casa que no es seva. La qüestió és que me pagarà 120$ (uns 60€) per treballar sis hores, però la qüestió és que allò que se diu treballar... no és ben bé: mos aixequem de bondematí (a les 10:30h) i m'onanem a a esmorzar, pagat perquè ja estem treballant) després dos horetes d'arrancar males herbes del jardí (amd descansos cada mitja horeta de un quart d'horeta) i ja s'ha fet l'hora de dinar, així que toca tornar a parar a descansar. I així passen les sis hores... una bona inversió i molt ben pagada. Llàstima que no hi ha fotes per corroborar-ho, però ja vos dic jo que és cert!
Comiat i festival.
I un cop passat aquest parell de dies, tornem cap a casa: a Dunedin.
Últims dies per la ciutat i com a tals toca comiat amb tots els bons companys que he anat coneixent.
Moltes fotos i bon menjar, si voleu veure les fotos al complet: http://4nogi.com/photo.aspx?id=547 la pàgina web en qüestió està en rus, però les fotos s'entenen igual!
Circulation Festival
Evidentment no puc marxar de Nova Zelanda sense tastar quins festivals s'hi couen per aquí. Així que ara és temps de festival. Per intentar definir una mica el tipus de festivals a Nova Zelanda dir que no acostumen a ser multitudinaris. Gairebé tothom és coneix amb tothom, i és tot molt familiar. Tenen l'aspecte més de taller que no pas de festival. Almenys per la meua poca experiència. Anem al festival en questió: Circulation Festival. Una especie de Tàrrega en miniatura on pots participar i apendre de tota mena de malabars.
Bones experiències, bones amistats, i molt per apendre. I un cotxe per anar a Milford Sound la setmana vinent, segons molts un dels llocs més bonics de Nova Zelanda i gairebé del món
I els dies continuen per Dunedin i els curs d'anglès s'acaba així que en teoria hauria de tenir molt temps lliure, però no és així, m'he matriculat a la Uned (Universitat espanyola a distància) això implica que com a mínim seré universitari un parell d'anyets més, així que res d'any sabàtic, al febrer tinc exàmens. Però després de tres dies buscant material per estudiar, i tal i qual, arribo a la conclusió que serà millor començar a estudiar al decembre quan arribi a casa, tot i que tindré molta feina... ara mateix no se pot estudiar, a disfrutar del viatge.
I així doncs els dies van passant i primer mos trobem amb una esplèndida cata de vins.
Ara ja sé quina és la diferència entre un Marlot i un Cabernet Sauvignon, el que passa és que ara mateix no m'anrecordo i els apunt que vaig apendre no sé on paren...llàstima!
Després d'això va venir halloween, però em vaig deixar la càmera a casa, així que no se pot comprovar gaire les disfreces. Dir que aquí halloween no és una cosa que se celebra molt, tot i que evidentment es més celebrat que a catalunya, perquè no tenen la castanyada ni el castanyada rock. Així que com que no vaig fer fotos us en passo una feta a posteriori però que sereveix igual.
I els dies van passant i un sopar aquí i un sopar allà, ara toca anar a casa d'anquell ara a casa d'anquella, i un dia toca cuina sushi:
I un altre dia monanem al supermercat:
I mentres fem fotos artístiques, o pallasades.
Warm up del viatge
I els dies van passant i l'estancia per Dunedin sembla que arriba a la fi. Però abans del sopar de despedida un calentament pel que serà el viatge que me portarà per l'illa del sud.
El senyor George (un dels companys de pis) viu a Queenstown un Vaquèria-Beret a lo neozelandés, i m'ho ni anem, diu que sols per un parell de dies. Així que cap a la carretera, unes quatre hores de viatge.
Allí conèixer nova gent. Gent que m'acull a casa seua i així passem una nit jugant a poker i bebent whisky amb gel. Explicant antigues històries, tot i no tenir passat comú i comparant les diferent formes de viure d'uns i altres.
L'undemà al matí a primera hora arriba la feina inesperada. Es veu que un company necessita un cop de mà per llimpiar una casa que no es seva. La qüestió és que me pagarà 120$ (uns 60€) per treballar sis hores, però la qüestió és que allò que se diu treballar... no és ben bé: mos aixequem de bondematí (a les 10:30h) i m'onanem a a esmorzar, pagat perquè ja estem treballant) després dos horetes d'arrancar males herbes del jardí (amd descansos cada mitja horeta de un quart d'horeta) i ja s'ha fet l'hora de dinar, així que toca tornar a parar a descansar. I així passen les sis hores... una bona inversió i molt ben pagada. Llàstima que no hi ha fotes per corroborar-ho, però ja vos dic jo que és cert!
Comiat i festival.
I un cop passat aquest parell de dies, tornem cap a casa: a Dunedin.
Últims dies per la ciutat i com a tals toca comiat amb tots els bons companys que he anat coneixent.
Moltes fotos i bon menjar, si voleu veure les fotos al complet: http://4nogi.com/photo.aspx?
Circulation Festival
Evidentment no puc marxar de Nova Zelanda sense tastar quins festivals s'hi couen per aquí. Així que ara és temps de festival. Per intentar definir una mica el tipus de festivals a Nova Zelanda dir que no acostumen a ser multitudinaris. Gairebé tothom és coneix amb tothom, i és tot molt familiar. Tenen l'aspecte més de taller que no pas de festival. Almenys per la meua poca experiència. Anem al festival en questió: Circulation Festival. Una especie de Tàrrega en miniatura on pots participar i apendre de tota mena de malabars.
Bones experiències, bones amistats, i molt per apendre. I un cotxe per anar a Milford Sound la setmana vinent, segons molts un dels llocs més bonics de Nova Zelanda i gairebé del món
Subscriure's a:
Missatges (Atom)