Capítol 8. Primers dies per Dunedin

Dia 17,18 i 19. Ja no sóc nòmada!

Quina gran satisfacció! Ja sóc a Dunedin! [d'neidin] El viatge a valgut la pena i l'arriscar-se a fer auto-estop també.
Ara el que falta és trobar una casa amb un bonic ambient i ja pràcticament ho tindrem tot solucionat. De moment m'allotjo amb un backpacker's; perquè no m'en vaig enrecordar de reservar lloc al couchsurfing a Dunedin... i no ha contestat ningú encara...

És dissabte i per primera vegada la nit anterior vaig sortir de festa, no me puc queixar va estar bé, però encara queda molt per millorar.

El dissabte passa com tots els dies de ressaca no fent res, però a la nit com sempre s'ha de disfrutar, i aquest cop per veure una cosa típica dels kiwis: un partit de Rugbi: Dunedin vs Wellington.

La primera part guanya Wellington per 3-14, però la segona part una increíble remontada per part de Dunedin i acaben guanyan 35 -24, o alguna cosa així.
Però el millor del partit és a l'acabar: tots els aficionats salten al camp a felicitar els jugadors, jo no en conec cap, però demano fotos amb tots, per si acàs, i aprofito per recollir firmes a la samarreta que m'han regalat amb el preu de l'entrada.

Dies 20, 21 i 22. Sóc Nòmada?

Busco per la universitat algun anunci d'algú que busqui pis. Ens trobo molt però curiosament tots hi fica que està disponible a partir del 2009. Jo el vui ara! descartant les opcions dels 2009 sols me queden dos opcions. I me quedo amb la segona ja que era més a prop que la primera (sols a una hora caminant fins al curs...)

El que passa és que en aquesta nova casa les dos noies que hi viuen tot i què són molt simpàtiques estan molt atrafegades, tot el dia tancades a l'habitació, i estudiant, així que no m'acava d'agrada gaire pel que continuo buscant per aquí i per allà.
Tot el que trobo és car, i/o l'ambient no m'agrada. Així que deixo de buscar i si convé ja trobaré alguna cosa!

EL CURS:
Primer dia de curs... què trobaré? no sé sap. Arribo i una classe plena d'asiàtics, que a classe encara estan fent el "-How are you? -Fine, and you?." Amb una professora que no me deixa esciure en una llibreta a quadres perquè dius que l'anglès s'escriu en una llibreta amb pautes...en fí, una tortura de dematí, pregunto si tenen alguna classe amb un nivell una miqueta més alt, però la resposta és negativa, pregunto què puc fer, i ell mateix me recomanen un altre acadèmia. Allà vaig i al mateix matí (per ells ja és l'afternoon, que ja passen de les 12) m'apunto al nou curs, és uns 150€ més car, però val molt més la pena. Me retornen tots els diners de la primera acadèmia, i al nou curs me fiquen amb una classe molt dinàmica.

Però això no és tot, un dels companys de classe, (també coneguts com classmates) me pregunta per on visc, li explico el plan i me diu que a casa seua potser hi pot tenir puesto! gran esperança! Ja que el pis en qüestió és un pis d'estudiants i hi ha una noia que vol apendre castellà, així que és molt provable que tingui puesto!

L'undemà al dematí arriba amb una resposta: No hi ha habitacions lliures per a jo...quina putada, PERÒ, me comenta que ell està disposat a compartir habitació, que podré viure amb ells i que no hauré de pagar res!
Evidentment sense pensar-m'ho gaire dic que sí! I a la mateixa tarda ja me mudo cap allà!
Per fí tindré un lloc estable on poder estar, però serà suficient i agradable?