Arribo a Blemheim després d'estar esperant una horeta sota la pluja a que algú em portes de Picton a Blemheim (uns 30km)
A l'arribar una dutxeta, i m'esperava un cabrit al forn, que encara que no duia suquet estava ben bo.
A la casa hi viuen quatre persones, una noia de 28 anys, que és am qui he contactat, el seu germà d'uns 23 un altre noi, i un altre noi però que està a l'hospital que li ha agafat un atac de pulmó, i l'han d'operar i aquestes coses que se fa quan t'agafa un atac d'aquestos.
L'undemà al matí per continuar les caminates i l'exercici amb una bicicletada sota la pluja.
Cap al tard los dos nois me porten a pescar, que per variar, no pesquem res. I a veure un coves que ha fet el mar molt boniques.
A l'arribar a casa toca fer l'espcialitat de la casa. Una truita amb trunfa per sopar: fàcil, ràpid, bo i barat. Lo bo és que com que vaig canviant cada dos o tres dies de casa puc anar fent truites i quedar bé a tot arrreu.
Dia 14
Un altre passaig matinal, aquest cop a peu i amb la companyia de la Nikki, que és com se deie la noia.
Després me porta a un celler on treballa, molt bonic. He descobert que ha tots los cellers serveixen per fer fotos quan te cases. Jo no m'he casat encara, però weno també vaig aprofitar per fer-ne alguna.
Després dinar a un restaurant i per la nit a l'arribar a casa faig partícep del concurs oficial de la casa. Un concurs on el senyor caracoles segurament hagués batut rècords, jo vaig fer 24,6 segons, me van dir que no estava gens malament per ser la primera vegada. El rècord però està amb 6,9 segons... quan tingui temps penjaré los videos al youtube.
1 comentari:
not bad.
Publica un comentari a l'entrada