Capítol 1. Auckland

"Va ser més dur al principi
del que havia somiat,
ara tenia el que volia,
però també la soledat"

Dia 3. Arribada a Auckland: Sóc novato.

Són les 9h del matí hora local i arribo a Auckland, la ciutat més important de NZ. A la parada de Hong Kong he conegut el Sr. Thomas, un irlandés que diu que me passi per un bar que allí demani per ell i que me donaran una guia de NZ del lonelyplanet.
No està mal per quan encara no havia arribat, però ara mateix encara me falta concreta una de les coses més importants: on dormiré?. I és que amb tant projecte, festa i viatge, no vaig tenir temps de contactar amb gairebé ningú.

Surto de l'aeroport i em disposo a agafar un dels autobusos més cars del món: 15$ per fer 14km.
Arribo al centre de la ciutat i el pimer que faig és comprovar el correu avere si tinc lloc per dormir, i... sorpresa! sols ha contestat una persona i és per dir-me que no, que està ocupat... torno a enviar mitja dotzena més d'e-mails i a passejar per Auckland, això sí, amb 15kg a l'esquena.

Vaig a dinar, un kebab, surto i sorpresa: un concert al mig de la plaça major de Auckland, no està mal per ser el primer dia. Però tot és un miratge; torno a comprovar correu i... ningú ha contestat. Així que vaig cap al bar del Thomas. Després de caminar uns 30 minuts amb la motxilla, arribo al Penroe's Bar i... més sorpresa, està tancat!
M'en torno, jo i motxilla per on hem vingut. Arribo al centre i me fico a donar tombs pel centre de la ciutat amb el bus gratuit. "look for the red one" així passo una horeta, fins que decideixo torno a comprovar el correu per última vegada. Vaig a procedir al cafe-internet que ja me comencen a conèixer, i... sorpresa!, o no ja..., ningú a contestat.
Així que toca decidir-me. Al mateix cafè-internet trobo un llibret blau que hi fica "backpacker accomodation" que traduit vindria a ser: "lloc per dormir pels motxilleros" Així que l'agafo, miro tarifes, i tampoc són tant cars!, 20$ la nit de mitjana, encara m'ho puc permetre.
Busco el més barat (17$, per alguna cosa sóc català) i m'he n'hi vaig.
Uns altres 45 minuts jo i motxilla, pujades i baixades, fins que arribo, faig el check-in. I ja tinc sostre per dormir!

Així que boranit!

Dia 4. Una guia passada per aigua.

Què bé que es va amb només tres o quatre quilos a l'esquena. Una passejada per l'Auckland Domain, un park immens dins del mateixa ciutat, sembla mentira com pot canviar el paisatge en tant poc espai i que doni l'opció de pensar que estàs dins d'una selva tropical quan a cent metres està tot ple de ciment.

Una passejada, això sí, passada per aigua, perquè sembla que el temps vagi acord amb les circumstàncies, i plou unes 10 o 12 vegades per dia, aquella pluja que no mulla gaire però que va fent, tipo al país basc.

Avui poca feina per fer més que emportar-se sorpreses cada cop que comprovo el correu. Això sí, ja m'ha contestat gent de la capital Wellington, on ja tinc casa assegurada per un parell de dies! i com que la casa a Auckland sembla que vagi per llarg me'n vaig al bar Forde's, on m'espera el senyor Thomas, que quina sorpresa a l'arribar, ell és el propietari del bar i no, no es diu Miquel, deu ser que Thomas és la traducció de Miquel... ves a saber. El cert és que m'invita a un parell de cerveses fins que la tercera ja la pago jo, i així anem xarrant i em deixa per tota l'estada a NZ la guia lonelyplanet de l'any 1997, "a cavallo regalao, no le mires el dentao.” I després d’una llarga conversa i de prometre que aniria a l’illa de Rangitoto (al costat d’Auckland) i l’hi eniaria un correu, amb la guia a la butxaca me’n vaig cap a la pensió on ja començo a conèixer gent i es sorprenen del meu anglès, tot i que la veritat no pillo la meitat de les seues converses. I per sopar una mica de raïm. I a dormir que demà toca canviar d’hostal.

Dia 5. Canvi d’ambient.

Altre cop amb la motxilla a l’esquena, primer pas comprovar que no m’han contestat: no, no m’ha contestat ningú, no tinc casa encara. Segon pas, buscar un altre Backpackers. No és gens difícil, però al primer que vaig estar ple, allí m’envien al seu amic del costat (15 minuts més caminant amb la motxilla) però bé a les 10h del matí ja estic allí fent el check-in, a comprar una mica de provisions, i a veure el Mt.Eden, la muntanya més alta d’Auckland. Una mica més de pluja, una caminada d’aproximadament 2hores i un desnivell aproximadament 370 metres, però unes vistes que valen tot això i més. Des de dalt, una foto cap a cada costat, i una foto a la posta de sol. Després cap a l’hostal. I a l’arribar allí sorpresa: és dissabte!, els nous companys m’inciten a sortir que sols anirem a fer una cervesa, però ja sabeu que jo per una no m’hi fico, així que ha dormir que l’endemà toca anar a visita l’illa de Rangitoto.

Dia 6. Rangitoto Island

Una illa bonica que se descriu en fotos.