Això de viatjar quan comences no hi ha qui ho pari.
Si us ha agrdat el blog de viatges de Nova Zelanda, proveu amb el nom blog:
www.eljoanalmon.blogspot.com
Aquí trobareu de moment les aventures per França, i aquesta vegada amb format de video blog
divendres, 9 de gener del 2009
diumenge, 4 de gener del 2009
Últim capítol
Després de 25 hores volant: ja torno a ser a casa, bé concretament a Barcelona, però ja podríem dir que això és casa meua!
Aviat és Nadal. Temps d'estar per casa, d'estar amb família, els amics, en definitiva la meua gent.
Ara mateix ja han passat un parell de setmanes des de que vaig arribar a Catalunya, així que ara venen les reflexions que ja son una miqueta més en fred i sense el jet lag, que encara que sembla un mite, sí que existeix, i et deixa tontet un parell o tres de dies.
Ha estat un viatge, vist des d'ara, molt bonic, podriem dir que el primer del que espero que sigui una llarga època donant tombs per aquest món tan bonic. Un viatge on he pogut apendre molt, evidenment sobre nova zelanda, els kiwis, però també vull destacar el que un pot apendre en viatges com aquest; quan hi ets no te'n dones compte d'un dia per l'altre, però a poc a poc vas deixant de fer coses que innecessàriament feies o t'havies autoacostumat a fer, aprens a valorar més les poques coses què tens i te n'adones del munt de coses d'innecessàries què tens en la vida diària. També aprens a preguntar-te a tu mateix què vols i què no vols, i després, ja més dificilment, pots apendre a escoltar la resposta a aquestes preguntes. Al final aprens a valorar un bon dinar, algú en qui poder tenir una bona conversa; pots concloure que els petits detalls i les diferents persones que coneixes per casualitat van definint el que és i serà tot el teu viatge, arribant a la conclusió que no fa falta planejar ni esperar res del viatge, ell sol anirà fluint.
Una de les coses més dures, com és evident, ha set el marxar d'allà; però més que el marxar d'allà ha set l'arribar aquí, altre cop a casa. No per la gent de casa, ni crec que per ningú en concret.
És una sensació extranya; molts companys que també han gaudit d'una estada a fora per una temporada llarga han coincidit amb mi; una sensació de que res o ningú ha canviat des del dia que vas marxar, en canvi per dins teu tot o molt ha canviat, i ara ve el moment en el qual se t'emporta la corrent del dia a dia, o bé... tornes a marxar.
Pel que fa als pròxims viatges, per ara poques previsions de futur, però això no vol dir que cap! Ara mateix esperant les dos beques. La del curs d'anglès per tres setmanes a l'estranger, aquest cop si me la tornen a donar tocarà anar més apropet, suposo que per Irlanda encara no he vistat aquest país europeu que a tanta gent ha captivat, aquest cop, però en un mes segurament en tindré prou, o n'hauré de tenir prou, un viatge de tres mesos és molt car!
I també esperant l'altra beca, la general, la que donen diners en efectiu, aquest cop amb un objectiu clar i un somni què complir: Una furgoneta autocaravana! Esperem que no trigui gaire i que quan arribi la beca sigui en prous diners com per comprar-me'n una de segona mà, i així continuar el meu viatge per aquest mon tan bonic aquest cop amb una bonica casa a l'esquena, i sense haver d'esperar a la carretera durant llargues i solitàries estones.
Però abans de tot això i després dels exàmens de febrer, un tomet per la bonica Catalunya, per visitar tots i cadascun dels amics i amigues escapats a vora casa. Així que ja ho sabeu, si voleu una visita d'un parell de dies o simplement per anar a fer un cafè feu-m'ho saber!
Pel que fa a altres viatges, si algú té un proposta que m'ho faci saber també; viatjar sol està molt bé, aprens molt i depèn més en tu mateix, però una companyia segons quan és molt agraida!
Salut per tothom i ens veiem en algun lloc o altre!
Almacelles, 4 de gener del 2009,
Joan Solé Guàrdia
P.D: algun dia si tinc temps de fer-lo penjaré el típic vidio de diapositives, però de moment...
P.P.D: gràcies a la gent que ha anat enviant correus, de veritat que sempre ha fet molta il·lusió rebre notícies de la teua gent.
Aviat és Nadal. Temps d'estar per casa, d'estar amb família, els amics, en definitiva la meua gent.
Ara mateix ja han passat un parell de setmanes des de que vaig arribar a Catalunya, així que ara venen les reflexions que ja son una miqueta més en fred i sense el jet lag, que encara que sembla un mite, sí que existeix, i et deixa tontet un parell o tres de dies.
Ha estat un viatge, vist des d'ara, molt bonic, podriem dir que el primer del que espero que sigui una llarga època donant tombs per aquest món tan bonic. Un viatge on he pogut apendre molt, evidenment sobre nova zelanda, els kiwis, però també vull destacar el que un pot apendre en viatges com aquest; quan hi ets no te'n dones compte d'un dia per l'altre, però a poc a poc vas deixant de fer coses que innecessàriament feies o t'havies autoacostumat a fer, aprens a valorar més les poques coses què tens i te n'adones del munt de coses d'innecessàries què tens en la vida diària. També aprens a preguntar-te a tu mateix què vols i què no vols, i després, ja més dificilment, pots apendre a escoltar la resposta a aquestes preguntes. Al final aprens a valorar un bon dinar, algú en qui poder tenir una bona conversa; pots concloure que els petits detalls i les diferents persones que coneixes per casualitat van definint el que és i serà tot el teu viatge, arribant a la conclusió que no fa falta planejar ni esperar res del viatge, ell sol anirà fluint.
Una de les coses més dures, com és evident, ha set el marxar d'allà; però més que el marxar d'allà ha set l'arribar aquí, altre cop a casa. No per la gent de casa, ni crec que per ningú en concret.
És una sensació extranya; molts companys que també han gaudit d'una estada a fora per una temporada llarga han coincidit amb mi; una sensació de que res o ningú ha canviat des del dia que vas marxar, en canvi per dins teu tot o molt ha canviat, i ara ve el moment en el qual se t'emporta la corrent del dia a dia, o bé... tornes a marxar.
Pel que fa als pròxims viatges, per ara poques previsions de futur, però això no vol dir que cap! Ara mateix esperant les dos beques. La del curs d'anglès per tres setmanes a l'estranger, aquest cop si me la tornen a donar tocarà anar més apropet, suposo que per Irlanda encara no he vistat aquest país europeu que a tanta gent ha captivat, aquest cop, però en un mes segurament en tindré prou, o n'hauré de tenir prou, un viatge de tres mesos és molt car!
I també esperant l'altra beca, la general, la que donen diners en efectiu, aquest cop amb un objectiu clar i un somni què complir: Una furgoneta autocaravana! Esperem que no trigui gaire i que quan arribi la beca sigui en prous diners com per comprar-me'n una de segona mà, i així continuar el meu viatge per aquest mon tan bonic aquest cop amb una bonica casa a l'esquena, i sense haver d'esperar a la carretera durant llargues i solitàries estones.
Però abans de tot això i després dels exàmens de febrer, un tomet per la bonica Catalunya, per visitar tots i cadascun dels amics i amigues escapats a vora casa. Així que ja ho sabeu, si voleu una visita d'un parell de dies o simplement per anar a fer un cafè feu-m'ho saber!
Pel que fa a altres viatges, si algú té un proposta que m'ho faci saber també; viatjar sol està molt bé, aprens molt i depèn més en tu mateix, però una companyia segons quan és molt agraida!
Salut per tothom i ens veiem en algun lloc o altre!
Almacelles, 4 de gener del 2009,
Joan Solé Guàrdia
P.D: algun dia si tinc temps de fer-lo penjaré el típic vidio de diapositives, però de moment...
P.P.D: gràcies a la gent que ha anat enviant correus, de veritat que sempre ha fet molta il·lusió rebre notícies de la teua gent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)