"No és un adéu per sempre, tant sols és l'adéu per uns instants"
Dia 1. Comiat.Felcitat i sentir que alguna cosa es deixa enrera.
Ara mateix estix a la porta 42 d l'aeroport de Barcelona a 40 minuts d'embarcar. Podria dir que el viatge comencarà ara, d'aquí 40 minuts, però per mi ja va començar ahir a la nit. I quina nit!, per fer-me memòria, primer la defensa del projecte final de carrera; un projecte del qual estava molt content, pel que havia après i tal i qual, però encara més content quan me van dir la nota: Matrícula d'honor, molt de treballa això sí, però amb una bona recompensa. I després.... mitja hora inacabable de paperasa per poder obtenir el resguard del títol. Alguns petits entrebancs bancaris però res que no pogués solucionar la sinyora Manoli.
I després de tot això, ai després. Direcció cap a la Cova, per últim cop, i a esperar a arribar la gent. De mica en mica van anar arribant tots, fins a ser una trentena. Els diria moltes gràcies a tots los que van vindre i de veritat que me van fer passa una estona de felicitat casi absoluta; potser massa feliç i tot, massa fins al punt que les ganes de marxar s'han quedar una mica post-posades. És a dir, les mateixes ganes de marxar però millor si hagués tingut una setmana més per anar de festa per, arreglar el món amb les converses a la Cova, fer castells, i una llarga llista de coses que he pogut compartir.
La nit va continuar a la Falcata, on el senyor Ivan ja mos anava a deixar sense festa perquè volia tanca que deie que l'undemà tenia un examen a les 9 del matí, però encara va aguantar un parell d'horetes més.
Beure cap aquí, beure cap allà, i un gran ambient de somriure. Després, intecanvi d'adreces i ja tinc unes 10 postals que enviar, almenys ara quan me preguntin que hi vaig a fer a Nova Zelanda, ja tinc una resposta preparada.
Finalment comiat amb abraçades, besitos, potser una llagrimeta, però d'aquelles que no se veuen, d'aqulles que van per dins i....a dormir a l'estil peresipomes, és a dir a una casa que no era la nostra.
Sembla mentira, però al matí m'he axecat i he arribat a l'hora pactada a casa! he fet la motxilla (sí encara estava per fer) i a les deu del matí mos n'hem anat cap a Barclona, i aquí estic, a 10 minuts de començar el viatge, però com ja he dit tot el viatge comença amb un comiat i pel que fa al meu començament ha estat immillorable!!
Dia 2. Casi no, però ja casi sí.
Ja des de Hong kong. Resulta que la porta 42 no era la meua... quan passaven 15 minuts de l'hora d'embarcament, vaig sentir una veu que me deie que "último aviso para los passajeros del viage con destino a Munich, puerta 46" unes corredises, unes suors, però sí, vaig arribar!
Ara ja des de Hong kong us deixa amb una foto del que m'ha donat per fer tot el temps que he estat volant fins ara:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada